La història d’aquest establiment es remunta vers l’any 1748, quan Miquel Esplugas i Cristòfol feia de ferrer al carrer de la Font (ara Anselm Clavé) de Martorell, i aviat se’l coneixeria amb el motiu de “Ferreret”.

Durant el segle XIX, al taller es van forjar baranes, reixes i altres elements per vestir les façanes d’un Martorell en expansió, que vivia encara majoritàriament del camp, motiu pel qual  venien eines per treballar-lo i també feien sínies, premses i altres màquines per a l’elaboració del vi.

Els temps van anar canviant i la producció en sèrie va representar un lent però important període de transformació. Es va  anar alternant el treball de la forja amb el comerç d’articles del mateix sector ja fabricats industrialment (frontisses, filat, filferro, claus, cargols, estufes…) i ampliant-ho a d’altres com estris per a la llar (galledes, olles, etc.).

Unes generacions més tard, a la primera dècada del s. XX, Antoni Bacarisas, també ferrer,  entrà a treballar al taller del seu sogre, Rossend Esplugas, donant  així continuïtat al negoci. La Guerra Civil va significar la fi definitiva del treball de taller: la mort d’Antoni Bacarisas i l’absència del seu fill Isidre van determinar que el negoci quedés temporalment en mans de les dones de la família i esdevingués definitivament botiga.

Uns anys més tard, Isidre Bacarisas i Esplugas es va reincorporar al negoci familiar de la mateixa manera que ho anaren fent progressivament la seva muller i filles. I,  amb els anys, es va anar especialitzant en el nou concepte de ferreteria, que aniria prenent un caire més industrial amb la instal·lació de grans empreses i les primeres multinacionals a Martorell.  Mirant vers el futur, als anys 60 va formar part activa de les incipients associacions del sector i va ser soci fundador del grup de compra CIFEC (Cooperativa Industrial de Ferreters de Catalunya, avui ampliada i convertida en OPTIMUS).

Com el seu avi, a finals dels anys 60 va comptar amb la incorporació a l’empresa del seu gendre, que esdevingué el nou puntal del negoci. I paral·lelament a l’evolució del mercat, a l’aparició de nous articles  i al creixement demogràfic i industrial del poble, va anar fent ampliacions per adequar-se als nous temps: als anys 70 es va duplicar la superfície d’exposició i venda amb el local contigu; als anys 80, amb un nou magatzem de diverses plantes, més personal i un servei de transport propi, i als anys 90, amb un aparcament per als clients i nous serveis.

Amb la incorporació de la darrera generació, i per encarar el nou mil·lenni, es va fer el salt vers la informatització del negoci (codificació i control d’estocs de tots els articles, ús del codi EAN, albarans informatitzats, facturació electrònica) i millores en la comunicació amb els clients:  l’ús d’Internet, la presència a les xarxes socials com Facebook i instagram, i a la web de la central de compres CIFEC-OPTIMUS, les publitrameses, l’ús de WhatsApp, etc.

Malgrat haver transcorregut més de 270 anys, s’ha mantingut la ubicació inicial, sense deixar d’estar al dia, i es continua donant solucions als clients com s’ha fet sempre.

Per saber-ne mes poden llegir l’article publicat al diari ARA :

Les dames de ferro de Martorell